Llacs, volcans i grampons

Després de molt de temps la previsió meteorològica per la setmana era bona, temps solejat i temperatures moderades. Així que aprofitarem la setmana a fons. 

A Puerto Varas ens endinsarem dins del Parc Nacional Vicente Perez Rosales, ple de volcans i llacs per visitar. Decidirem a fer una excursió que pujava per la falda del volcà Osorno, amb unes pujades considerables, i al dia següent, després de dormir a casa d’una madona que ens va cuinar per sopar i berenar com si fos la nostra padrina, férem una més planera però de 20 km, que acabava als famosos Saltos de Petrohué. No és per desmerèixer aquests bots d’aigua però després d’estar a Iguazú... 

  

  

  

Com anècdota dir que al bus que ens va dur a l’entrada del parc venia amb nosaltres un grup de  dones que es passaven tot el dia cercant “murta” unes fruites vermelles típiques de la zona amb les que fan mermelada o pastissos. Com es pot veure a les fotos no ens vam poder estar i durant tot el camí n’anàvem menjant...

I per fi arribam a Pucón, el poble que totes les guies i viatgers pinten com la tierra prometida per la seva varietat d’activitats que pots realitzar. Nosaltres després de la pallissa de bus durant tot el dematí (reconeixem que ens havíem desentrenat de les distàncies argentines...) volíem reposar un dia per recuperar forces per pujar al volcà Villarica. Però un altre cop ens trobaven condicionats pel clima! Tothom ens deia que aprofitéssim l’endemà per pujar perquè sinó el temps empitjoraria i no tornaria a fer bo fins a la setmana que ve...

Ja ens teniu l’endemà amb l’equip i casco posat, botes de muntanya d’aquestes que no et deixen gairebé moure el peu, grampons i piolet a la mà a punt de pujar al volcà! Aquí si que deixarem que les fotos parlin per si soles, perquè veure la sortida del sol pujant un volcà ple de neu amb vistes a tota la serralada andina, no te preu!

 

Tot i l'equip que duiem, les ganes i el bon temps, no vàrem poder fer el cim. I és que a vegades la seguretat mana i si el guia et diu que no se pot és que no se pot. I efectivament, hi havia unes plaques de gel imponents i unes escletxes enormes. Així que ens vàrem quedar al glaciar que es forma a escasos 300 metres del cim. El que no sabem és si el guia exagerava quan ens va dir que feia tres setmanes un turista s'havia matat allà... 

L’endemà ens varem passar tot el dia en remull, i no és perquè plogués, que també, sinó perquè durant tota la tarda estarem ficats dins les termes naturals de los Posones. L’activitat volcànica és el que esclafa l’aigua de les piscines naturals. A més gràcies a que el dia estava mig núvol érem els únics!!!

 Pròxim post, Valparaiso i Santiago... civilització per fi!!!