diumenge, 24 de juny de 2012

Nova Zelanda: Illa Sud (primera part)


 I tres hores de ferry després, trepitjàvem Picton, a la illa sud. La Jucy ens va portar a un mirador als fiords de Malborought, un dels millors llocs on hem dormit fins ara, també per les vistes nocturnes. Un cel estrellat com no havíem vist mai abans. Ens congelàvem allà fora però merixia la pena contemplar aquell cel amb el rastre de la via làctea. No calien ni telescopis, hi eren totes.





I l’endemà, una mica a l’aventura, ens sortíem de la ruta premarcada i ens aventuràvem a fer un cim de la Queen Charlotte Track. Al no esperar-ho la sorpresa va ser major. Allà estaven tots els fiords en una vista de 360º que no podrem oblidar. La illa sud prometia de bon principi, i al nostre parer, és encara molt millor que la nord. Ja descobrireu amb els posts per què...

                                          video

Després de parar a gairebé cada cuneta d’aquestes carreteres, ja estàvem al Parc Nacional Abel Tasman, l’únic que ofereix quilòmetres de platges verges i camins que les voregen. Nosaltres el vam agafar amb ganes i caminàrem prop de 7 hores en total. Potser no calia tant, però quan es posem un punt d’arribada ho donem tot! No cal dir que aquell dia, més que dormir, quedàrem en coma.




Camí de la costa oest, fèiem una paradeta a Wesport en una costa agreste que recorda molt a la d’Escòcia. I de pas, als peus dels penyassegats tenies colònies de foques. Llavors encara no sabíem que més endavant les tindríem a l’abast de la mà i ens conformàvem en veure-les des de  la llunyania com gent civilitzada.


I resseguint la costa cap al sud, ens plantàvem als Pancakes Rocks, una formació geològica única al món. I és que aquestes formes laminades es van formar fa milions d’anys per sediments orgànics (ossos, petxines...) que s’anaven acumulant i fossilitzant fins a crear aquestes formes de muntanya de truites.








Fem un punt i a part per respondre a gent que ens ha preguntat si no conduíem massa o no ens aburríem de tanta carretera. Hem fet 4.600 quilòmetres en total i hem desenvolupar estratègies per divertir-nos. En primer lloc, el joc de la Estampida, que no ens ha cansat en 25 dies. Consisteix en passar al costat dels tancats de les ovelles (aquí hi ha més del doble d’ovelles que de persones), apretar el clàxon, i veure-les córrer com a boges. L’altre és esquivar tots els animals que se’t creuen per l’asfalt o els cadàvers dels qui estan planxats. 
La Marina va trepitjar el que nosaltres en dèiem «conerdilla » (bitxo desconegut mig conejo, mig ardilla) després de que casi ens matem per esquivar-ne una. Ella vol que inclogui que jo vaig trepitjar un cono d’una obra. Però al cono ningú l’esperava a casa amb el plat a taula!




Tornem a la ruta. Una de les coses més màgiques de Nova Zelanda és que els paisatges canvien radicalment en distàncies molt curtes. De les platges del nord, en un moment ens plantàvem a una zona alpina amb glaceres. Aquí teníu el Franz Joseph Glacier, la seva particularitat és que està a només 20 quilòmetres de la costa. No cal dir que està en un clar retrocés, pero encara és digne d’admirar, sobretot per l’altura d’on cau. El problema va ser que aquí són uns exagerats de la seguretat i te’l fan veure des de massa lluny.



Aquest problema el vam solucionar a la següent glacera, el Fox Glacier. Ignorant desenes de cartells que t’advertien de que moriries de les formes més horripilants si seguies endavant sense guia, fèiem un simple caminet de pedres (pagant resulta que el risc s’esfuma), i podíem dir que conqueríem la llengua de gel i fins i tot arríbavem a tocar-la.



Abans de deixar la zona de glaceres, donàvem la volta al llac Matherson, que ofereix uns reflexes perfectes del cim Cook, el més alt de tota Oceania. En aquesta muntanya es va entrenar Edmund Hillary, el primer en pujar a l’Everest, que aquí és una eminència amb museus al seu honor. Fins i tot la seva cara apareix als bitllets!



El roadtrip ens portava a un dels trams de carretera més impressionants que connecta Haast i Queenstown. Una carretera d’aquestes que desitges no arribar a destí. Bé. Menteixo. Al final, tots dos resàvem per arribar perquè ens quedàvem sense benzina. Vam fer més de 40 quilòmetres en reserva. Per aconseguir aquesta proesa amb una campervan, la fórmula és fàcil. No passar de 50, com una yaya nobel.



Al centre de l’illa topàvem amb un fred polar. Sortir de sota els hedredons de la Jucy quan veus l’aigua que t’has deixat al costat del coixí s’ha, literalment, congelat com un calipo es fa moooolt difícil. No és una exageració. 




El vidre, també glaçat. I resulta que la bomba d’aigua va deixar de funcionar i els plats bruts se’ns acumulaven a la pica. L’endemà ressucitava i llavors ho enteníem. El dipòsit d’aigua de 70 litres també es va glaçar. El que al Señor de los Anillos és el regne de Roham, on viuen els homes, sense cap dubte és on més capes de robes duiem. El que nosaltres en diem Full Equip! No us veu adonar que les accions de Maggi es van disparar? Va ser gràcies a nosaltres, que compràvem quantitats industrials de sopes de sobre!



I ens acostàvem a un dels plats més forts de Nova Zelanda, Milford Sound.... Però millor ho deixem per la propera!


No siguis només un voyeur, animat a comentar!!

16 comentaris:

  1. joerrrr, segueix sent impressionant!!! ara ens deixeu amb les ganes del plat fort!!

    ja m'imagino lo dur que ha de ser sortir del llit veient l'aigua congelada...això et passa a casa i ningú s'aixeca del llit en tot el dia!! Sort que la motivació del que us espera cada dia fa que seguiu endavant amb tantes ganes!!
    i que seguiu fent una enveja inexplicable....!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clarita ja tens el plat fort penjat! Sort que a Fiji ens hem pogut torrar bé al sol fent-nos oblidar la rasca que hem patit a NZ!

      Una abraçada guapa!

      Edu

      Elimina
  2. Just acabant de llegir la nova entada al blog, he de dir que el dit et torna dur al començament, ja no vols que l'aventura s'acabi i la vols tornar viure un altre cop! Quina meravella, estimats, les fotografies son una proesa quan te n'adones de que es la pròpia natura el que esta reflexada i només cal pitjar el boto de imprimir i surt una foto com las que veig.... un plaer les glaceres, els cims, les ovelles, perquè no, les petjades a la platja verge, les valls, les roques de estrats, les postes de sol... una passada. Apart de això si la furgo s'ha portat, com deis que ho ha fet, i vos ha donat aquesta tranquil·litat de aturar en el moment precís i seguir encara que el temps no acompanyi... es un plaer que mai oblidareu. Ja se que estau tirats a l'aeroport esperant la sortida de l'avió i que serà un poc dur de passar, però la recompensa que vos espera vos farà aguantar me fàcilment.
    Nins, m'ha encantat el veure tantes coses precioses.... i a vosaltres contents i feliços.
    Ja esper amb ganes la 2ª part.... Anim i moltes besades. Vos estim moltisim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final com bé dius la nit a l'aeroport ha valgut la pena, hem pogut recordar tot el que ens ha donat aquest impressionant país i ens hem pogut preparar per torrar-nos al sol de Fiji, que per cert tenim un moreno que te cagas!
      L'experiència furgo també tot un encert, a més aquest país necessita que tenguis llibertat de moviment per disfrutar-lo a tope!!

      Un beso molt fort i alerta amb el sol per cala S'almonia!

      Elimina
  3. Em podeu explicar com volieu treure el gel del vidre de l'estimada Jucy amb una escombreta de fregar plats (per no dir escombreta per treure els derrapes al vàter....). No se us pot treure de casa... :)

    Qualsevol fa milers de km amb aquestes distraccions!!! Estressar de per vida ramats d'ovelles i jugar al Carmagedon amb els animals autòctons amb perill d'extinció! Bravo!!!

    Bueno guapos, cada post que poseu supera l'anterior, així que no cal tampoc que expliqueu gaires més coses :) Prefereixo imaginar-m'ho que no veure-ho des del despatx de casa meva a 40ºC :(

    Una abraçada i cuideu-vos tan bé com esteu fent!!!

    pd: Edu toca passar-se la gilette per la cara que comences a semblar un cap de la tribu.... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaj!!! Realment lo de l'escombreta del vàter no va funcionar en absolut! Una nativa acostumada a les gelades ens va recomanar que hi tirèssim aigua calenta i va ser un sistema bastant més encertat!
      La barba ja m'han obligat a raparmela fent-me un ultimàtum. Una llàstima perquè és evident que m'afavoreix molt!
      Per cert, Marcelino, atent a la bústia!

      Una abraçada, esperem que la Miriam s'hagi recuperat.

      Edu

      Elimina
  4. No se si comentar ya que lo de ser voayeur me pone!!!

    Como se nota que genéticamente tu hermana y tu, sois similares, lo de putear el espacio vital de la ovejas, era un pasatiempo, hasta que decidimos hacer lo mismo a los leones marinos, aun pensando que teníamos ventaja en la carrera, la vacaburra-marina, reptaba-galopaba mas de prisa que mis dos piernas temblorosas y suerte de un montículo, que me tire en plancha,…me salvó de ser devorado…., bueno quien sabe,…., posiblemente solo hubiera sido únicamente babeado.

    Lo de atropellar animales…., con el primero…. Paré, para ver si por fuerza mayor podía hacer algo por él (¢∞¬´?$&%), pero a medida que caía la noche era mas fácil atropellarlos que esquivarlos, como Sara decía, les ayudábamos a auto-propulsarse!!! Creando de esta forma el único depredador de la isla!!

    Marina!!! Cojonudo!!! El animal rata que aniquilasteis es un possum “responsable de esquilmar lo huevos del KIWi, por lo que vimos, hacen batidas de unas 2000 piezas al día.!!! Edu no seas cruel que la tortuga de Mallorca no era ni cónica, ni anaranjada, ejem…y en defensa de Marina, no se te tiran encima del coche!!

    Aun tenemos muy buenos recuerdos, de los bosques tropicales, tocando el pie de un glaciar,…, en todo momento teníamos en mente… “elige tu propia aventura”…. Ya me diréis la sensación de estar sentado frente al mundo…., Después de pasar varios días en la lentitud de los paisajes cinematográficos, en los bosques de hadas y en la tranquilidad de los lagos, vulnerables al tiempo, espero que mitifiquéis la isla sur! Son emociones conjuntas que aun tengo muy presentes!!

    Gracias por hacernos ver que el mundo es mas pequeño de lo que pensamos!

    Pd: La escusa de la bomba de agua congelada, es un clásico dentro de “no me apetece hacer las tareas caseras-furgoneteras”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los kiwis deben ser medio tontos, se merecen el peligro de extinción! Viste los carteles informando que un solo perro había matado 100 en un solo dia?? Es que hacían cola para ser ejecutados?
      Lo del juego de la estampida lo empleamos porque recordamos que vosotros hacíais lo mismo. En esta misma línea, la pirula de sudar de las indicaciones para poder tocar el glaciar. Gracias por vuestros sabios e impresentables consejos!

      Un abrazo, esperamos consejos para Bali & Indonesia!

      Edu

      Elimina
  5. Hola parella!

    De tots els llocs per on heu passat, aquest és el que em fa més enveja, tot i que faci un fred de collons! Estàn molt bé els vostres posts, i sobretot el resum de cada país. Seguiu disfrutant i a veure si ens veiem per Tailàndia!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ari!!
      Seria la òstia trobar-nos a Tailàndia! Nosaltres arribem el 18 d'agost a Bangkok. Vosaltres quins plans teniu?? La Sara i el Juanjo també seran per la zona!

      Una abraçada

      Edu

      Elimina
  6. Brutal. Quina passada la jucy, aixo es un altre nivell ja, Bonisimes les vistes 360 pero millor l'edu fotent el salt de cabra a punt de fotres l'ostion. Per cert el dia 23 tiro cap a terres mallorquines (si nois, aqui ens fotem viatjes a tiro de piedra, no com un parell que hem conec) Habera si hem podeu dir via facebook 4 puestos d'aquells que nomes valtros coneixeu ... Bueno parella sento haver estat desconectat tant de temps del vostre blog. No tornarà a passar...PALABRAA!! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ok Ander, abans del 23 intentaré passar-te un pla de ruta alternativa... Tot i que ja saps que alguns dels racons són complicats de trobar sense sherpa com la cova aquella, te'n recordes??
      Ets un dels nostres principals fans, no ens pots fallar!

      Una abraçada

      Edu

      Elimina
  7. veig que heu seguit la majoria de les meves recomenacions!!! M'alegra molt saber que segui en bon peu amics!! Una abraçada des de Pollença!!

    RAI

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rai! no et vas quedar curt quan al Calafate ens explicaves entusiasmat totes les meravelles que ens esperaven a NZ! La veritat és que ens ha encantat!
      Pel que veiem a tu no et va gens malament per Mallorca, al·lot! També teníem raó amb allò de que la illeta atrapava??

      Una abraçada!

      Marina i Edu

      Elimina
  8. Hola???Que heu decidit quedar per fiji???? hooooooolaaaaaaaaaaaa!!

    Antun

    ResponElimina