dijous, 20 de setembre de 2012

Chiang Mai i Chiang Rai. 2x2=4


Sabíem gairebé des del principi del viatge que ens trobaríem i precisament per això semblava tan llunyà com irreal. Però el fet és que el temps vola i tot just aterrar a Tailàndia ja vàrem posar rumb cap al nord per unir-nos a la Sara i el Juanjo, germana i cuñao. 




I el retrobament a Chiang Mai, ciutats de temples, va ser especial per partida doble. En primer lloc perquè poder estar amb gent estimada durant un viatge tan llarg és molt diferent que si ho fessis al tornar a casa i en segon lloc, perquè el mateix dia que vàrem quedar era l’aniversari de la Sara. Així que teníem dues coses importants per celebrar... i tantes coses de les que xerrar!




Chiang Mai és la segona ciutat més gran de Tailàndia però no té res a veure amb la boja Bangkok. En comparació sembla un poble. Té alguns detalls urbans, com gossos tenyits a lo punk, però per la resta és d’allò més plàcida. Poc trànsit i poc soroll, tot i els omnipresents tuk-tuks.


 



Després de mil abraçades, el plan va ser anar a passejar per alguns dels principals temples de la zona. Com que segons els paràmetres budistes les noies vestien de forma indigna (pantalons curts i tirants) el segurata de la porta les va obligar a posar decents als ulls de Buda amb una mena de bata-manta que amb la motxilla els hi donava un aire a lo Jorobado de Notre Dam d’allò més sexy. És curiós, els segurates de les nostres discoteques els hi haguessin prohibit entrar així però mai amb shorts i tirants.  Diferències culturals notables.  



Just abans de descubrir que a la mà teniem el pitjor mojito de la nostra vida!!
Els temples són espectaculars però el cert és que tots són bastant similars. Necessitàvem una mica d’acció, així que després de regatejar a mort (a la Sara li preguntaven si era d’Israel, la interpretació va a compte vostre) vàrem aconseguir un tour de 2 dies amb nit inclosa i un munt d’activitats que anaven in crescendo. Per començar, pura adrenalina: veure un jardí d’orquídies i un tancat cutre amb papallones (a l’aire lliure en trobaves més que a dins). 

Després tocava fer una petita excursió que va servir per poc més que suar ja que consistia en pujar a un cim a les dues de la tarda i inmediatament baixar-lo sense contemplar cap vista. La cosa començava fluixa...






Però la promesa de l’agència era dormir a un enclau on tenien elefants asiàtics. I allà si que vàrem gaudir com enanos. Pujar-te en aquell animal de més de 4 tones i anar per un riu envoltat de jungla va ser una experiència memorable! Res atura a aquestes bèsties, ni els rius ni la vegetació, són com excavadores vives. De fet els utilitzaven per arrossegar arbres talats en llocs recòndits on els vehicles no hi poden arribar. Ara els han reciclat per ser cavalcats pels visitants. 








De fet una de les activitats més divertides és banyar-los al riu. Com es veu a les fotos era idíl•lic! Però el moment es va trencar quan a l’animal de tant relaxat que estava li va donar per deixar-se anar i un trunyu d’elefant és cosa important. Per sort la corrent el va portar cap a l’altre grup que banyava l’altre paquiderm. I clar, nosaltres callats com putes. No volíem espatllar-lis el bany.






Ja entusiasmats, ens van portar a refrescar a una cascada-tobogán on vàrem córrer seriós risc de trencar-nos el cul però finalment tot va sortir bé. Una festa refrescant molt necessària. 



La cirereta del pastís va ser fer ràfting i això sí que va ser el cachondeo padre. Teníem una embarcació pneumàtica per nosaltres 4 i la vàrem liar anant directe contra les roques enmig dels ràpids i tirant-nos a l'aigua els uns als altres. El nostre capità fumava mentrestant baixàvem així que tampoc es preocupava gaire de res i ens deixava fer.



La Sara i el Juanjo tenien poc temps i si volíem veure tot Laos convenia moure’ns ràpid. Així que l’endemà sortíem cap a la frontera fent una parada a Chiang Rai, ciutat famosa pel seu temple blanc. La història d’aquest lloc encara és més estranya que el propi edifici. Un senyor va comprar els terrenys i el va aixecar ell sol amb l’ajuda d’uns amics. Això fa que trenqui la correcció política i se l’hagi fet al gust. Començant per una entrada que representa l’infern on centenars de mans dels allà condemnats apareixen del terra. Però el més surrealista és l’interior de la cambra principal on hi ha el Buda. A les parets hi apareixen pintats el Doraemon, l’Spiderman, Lara Croft, Super Man, les Torres Bessones... Això no és una ofensa i sí entrar-hi amb pantalons curts? Venga ya!    


                       

9 comentaris:

  1. Hola Macos, ahir vaig está llegin i disfrutan d´aquest post amb la Sara, només recordar les anècdotes es pertía de riure. Aixo si que se turisme d'Immersió.Se us veu tan feliços i enjogassats!.
    Are Vietman..., Edu vigila amb aquets licors d'arròs. La Marina cada post está mes guapa.
    Cuide-vos molt.
    Petons,
    Rosina

    ResponElimina
  2. Parella de buckets!!!
    Quina il.lusió recordar lo intensos que van ser els primers dies a Tailàndia!Va ser un aniversari que no oblidaré, l'ambient no podia ser millor tots junts recén retrobats!
    Llàstima que no tenim imatges del anglès que va caure de l'elefant de cul i del crazy-rafting! Aquella barca no va reventar de miracle....i t'has oblidat d'anomenar el cutre bambu-rafting que pels interessats era baixar sobre una balsa de bambús lligats, però com allò no tenia emoció nosaltres ens vam posar tots drets i estiràvem a banda i banda aviam si s'enfonsava o algu queia...lo estrany que no es desfés sencera tampoc.

    Ah!! i una aclaració! Si érem israelites ens ho preguntaven per la teva barba! quins collons!jajaja
    Ara sabem com esteu disfrutant el viatge i ens ha encantat ser part d'ell.
    1 abraçada gegant pels 2, des d'aqui us pensem!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Nenes como que partida doble!! Partida triple!! Aunque los aportes alimenticios peninsulares duraron 0,1 segundo en manos de Edu, fue entregarle el queso y como arte de magia, desapareció!! Suerte que el jamón lo custodiaba Marina!!

    Realmente el templo blanco fue algo surrealista, consecuencia de la industria de Hollywood en la cabeza de un adinerado Dalí Tailandés, pero ole sus huevos, el tío lo hace a lo grande y sin ánimo de lucro!! Ya les encantaría cobrar entrada para estafar al turista!

    Y lo de lavar al elefante estuvo pero que muy bien, la tarea estuvo muy repartida, yo me encargaba de la cabeza/trompa, Marina i Sara de los costados, y para Edu la parte mas importante del animal “el trasero y miembros largos”!!! Así que el pobre vio en primer plano como la gran bola de mierda provocaba un tsunami en la mini charca!!

    Nenes el de Laos lo escribo yo!! Y hacéis un corta y pega!!

    ResponElimina
  4. M'imagino la sensació de trobar-te amb la familia després de set mesos i tan lluny de casa; et deu semblar impossible, que no pot ser, el cos només deu tenir ganes d'abraçar i acariciar perquè la ment està bloquejada i no pots explicar el que sens.
    Un d'aquells moments de la vida que per la seva intensitat a ben segur que recordare-ho sempre.
    Un petonàs molt fort.

    ResponElimina
  5. Pues clar que si que aquesta entrada de bloc es diferent a les altres. Estàveu junts amb la germana i la seva parella i havia de ser un goig el poder gaudir de activitats ,” juergas”, colcades d'elefant amb ells tan estimats!!! enveja sana vos he tengut!. Estau estupends, com sempre des-de la bufada d'espelmes , la entrada al temple com si fosiu tortugues nin-ja i la cavalcada ademunt dels elefants!!! fantàstic. Una besada molt forta per tots.

    ResponElimina
  6. Hola nois ,
    Fa dies que no llegia el bloc, i veig que tot i aquests intensos mesos no acabeu les piles!!, us veig disfrutant molt...Imagino que el retrobament familiar deuria ser genial!
    he tingut amics per Tailàndia a l'estiu i queden fascinats com vosaltres sobretot dalt d'un elefant ,deu ser increïble!
    quan torneu???Avui a Catalunya ha estat noticia històrica: s'avancen eleccions heu de venir a votar el 25 de Novembre !!
    Una abraçada forta //*//
    Marta

    ResponElimina
  7. ja esta, ja tenc decidit es regalo qe m'heu de dur, un ELEFANT!! jajajaja me fa moltes ganes montar-me en un i se que es papis no m'hi duran per aixo el necessit aqui! el tendrem a nes corral, basta noo?? :p qe guay tot tiuus! une besada molt fortaaa!

    ResponElimina
  8. Hey! ens ha molat el vostre tour! quan us va sortir?? potser fem algo semblant :) pero mirarem cap al riu per si s'està banyant un altre elefant...

    ResponElimina
  9. Hola,
    maybe you remember us. We are the german couple and we met during the jungle trip in Chiang Mai. We changed our email adresses so I could find your blog. You've got amazing photos here (=

    I'll send you some pictures from the jungle trip bye email.

    I hope I find the time to send you also some video I made at the smal waterfalls in the jungle.

    See you emi

    ResponElimina